El misteriós cas d’uns crims del 1921 / i 4

La flaire d’un nyap

El misteri envolta el cas. Què se n’havia fet de La Carinya que havia desaparegut dels relats? Perquè no va declarar com a testimoni? I, no és sospitosament amanida la coincidència de les armes amb les dels tres crims: l’escopeta de perdigons, el ganivet i la destral. I el gran enigma: qui era Joan Nogueras, el principal inductor dels crims? I el Senyoret de Pineda? Des de la seva detenció no se’n sabé res més. S’havia fet fonedís!

Quan els guàrdies civils que una matinada freda de novembre de 1921 en vorejar el pont que s’estava construint en la Riera d’Argentona trobaven l’escopeta de dos canons amb un dels cartutxos disparats, poc s’imaginaven que serien ells qui, poc després, en la casa de les màquines de la companyia d’Aigües d’Argentona, toparien amb un home d’uns quaranta anys «trobant-hi indicis vehements de ser l’assassí del guàrdia Vidal» (Mataró i la Comarca, 23-11-1921). Es deia Fernando Tallada Torres i era conegut entre més d’un sobrenom pel de Lo Senyoret de Pineda.

Cert és que feia temps que se’l buscava per malfactor en els verals de Dosrius però les seves justificacions deixaven entreveure certs dubtes raonables. En ser capturat duia un sac amb «gran provisió de pebrots, un mocador amb bolets, un cistell amb vi, oli i altres coses». Però amés, explicava una coartada versemblant: havia passat aquella nit de l’homicidi a Barcelona on havia anat al mercat de Gràcia a vendre els pebrots i els bolets que ara duia en part en el sac per no haver-los venut tots. Altres testimonis deien però que a la tarda, abans del crim, s’havia afaitat en la barberia de Vilassar. Potser pels dubtes fou posat en llibertat, com aquell primer matrimoni dosriuenc gratuïtament inculpat, però el cert del cas és que de llavors ençà havien cessat els robatoris.

I el cas és que feia falta trobar el responsable. De sobte, quatre anys després, apareixen com a acusats dels crims tres individus que, segons les seves declaracions darreres, ni es coneixien entre ells ni reconeixien els fets dels que se’ls acusava. Tres criminals, que cap dels testimonis va reconèixer, quan sempre s’havien atribuït els crims a un sol individu, i un testimoni de pes, La Carinya, que també s’havia fet fonedissa de la instrucció del sumari. Al final alliberats com els predecessors.

El dubte segueix planant: qui fou l’atemoridor criminal de Dosrius?

Altres entrades

El misteriós cas d’uns crims del 1921 /3
El misteriós cas d’uns crims del 1921 /2
El misteriós cas d’uns crims del 1921 /1